Amics, o no tant?

Tothom ha tingut un problema amb un amic seu algun cop, no és cert?
No obstant, digueu-m'he, quantes relacions s'han separat a partir d'aquest problema?
Això vol dir que l'amistat es trenca fàcilment? o , nosaltres ens trenquem fàcilment?
Quantes persones han canviat la seva opinió davant d'un comportament no desitjat?
Quantes persones s'han fet enrera amb la seva opinió quan aquesta no era recolzada per altres?
Quans s'han callat davant d'una impertinència?
Quants no són capaços d'expressar aquestes emocions, i ho representen en el seu diari?
Quants es recolzen en pensar que " No n'hi ha per tant" !!
La pregunta és, algú em sabria dir, que és realment una persona que consideres amiga pero no sempre?

Aquí la meva resposta.
D'amics hi han pocs.
De companys molts.
De coneguts una multitut.
De desconeguts infinits.

Perquè ens deixem trepitjar davant d'una persona que:
dient mentides, cridant, vacil.lant, fent-se notar amb els altres .. demostra ser molt immadur?

Perquè ens callem quan:
aquesta persona ens deixa en ridícul?

per por? per no traïr la seva amistat?
DONCS NO!
les coses ja no funcionen així.
una persona que et deixa així ja no és amiga.
Ni companya.
Ni coneguda.
És desconeguda, perquè fins que no li has donat la contrària,i has dit la teva no ha mostrat aquesta faceta seva , i s'ha tornat totalment desconeguda.
Aquella persona que admiraves i amb la que has passat tants moments és desconeguda.

Posa't al seu lloc quan faci falta, pero no tothom es comprensiu , ni tothom sap parlar els problemes. És amb aquesta gent amb la que s'han de deixar les coses clares, i marcar els límits.

No t'amaguis, i deixa d'escriure al teu diari personal com un boig.
La LLibertat d'expressió és el que t'han près.

AQUÍ : DIU LA TEVA